Punts de vista
5 ISLAM I LAÏCITAT
Atès que m'he comportat com a ciutadà laic tota la meva vida, no veig perquè hauria de deixar prendre a l'islam el relleu del catolicisme.
Un creient cerca el sentit de la vida, per tant, el bé i el mal, fora d'ell mateix apel·lant a Déu. D'aquesta manera s'oposa a l'emancipació de l'home i de la societat en lloc d'impulsar-la.
4 UN SOPAR MONOTEISTA
Armats de Pravda i de la Veritable Moral, el judaisme, el cristianisme i l’islam ocupen tots els àmbits de la vida quotidiana, comprenent-ne el de la cuina i la cultura alimentària. Un exemple: «el sopar de les Tres Cultures»
(20AGOST2010)
3 SETMANA SANTA TURISME PER LAICS.
Des de fa molt de temps, em pregunto per què viatgen tants dels meus amics laics a Espanya en ocasió de la Setmana Santa, la Setmana Santa catòlica de processons, misses, eucaristies, fires, benediccions de vaixells - i en passo unes quantes coses més...
2 PER A QUE SERVEIX EL CUCUT?
Sant-Llorenç de la Muga, Alt Emprdà, Catalunya,, abril de 2010
De bon matí, i cap al final d'aquesta tarda desagradable -i no veritablement catalana- havia sentit un cucut. Abans, m'havia fixat en un concert atonal i sobreexcitat que venia d'un arbre al costat de la piscina, un dispositiu d'alarma purament natural. I ara veig un cucut sortir d'aquest arbre. Associació! Doncs: més aviat una cucut. Una cucut que havia trobat un niu de mallerenga o de pinsà per dipositar-hi el seu ou.
1 BARROSO REP LES ORGANITZACIONS NO CONFESSIONALS
El 26 de juny de 2009, el president de la Comissió europea, José-Manuel Durao-Barroso, va rebre “les organitzacions filosòfiques no confessionals”, entre les quals hi havia dues federacions de lògies maçòniques espanyoles, en el marc d’un diàleg regular amb «les conviccions», tant religioses com no confessionals. Tot reconeixent la contribució de la «tradició humanista» als valors d’Europa, el president de la Comissió europea es va manifestar a favor d’una “separació entre religió i política”.
El president Barroso, en presència també de M. Pöttering, president del Parlament europeu, i de les comissàries Michel i Figel, rebé oficialment les “organitzacions filosòfiques no confessionals», en el marc esmentat. No es tractava de la primera trobada amb «les conviccions» en general, però sí la primera d’aquesta mena: una veritable taula rodona amb una bona dotzena d’associacions humanistes maçòniques i laiques, d’entre les quals n’hi havia dues d’espanyoles, la Federació espanyola del Dret Humà i la Gran Lògia Simbòlica espanyola. Les declaracions oficials del president i d’alguns «pesos pesants» no confessionals, com el Gran Orient de França, van donar lloc a un viu debat. Les dues hores es van desenvolupar en un ambient positiu i franc, amb un president molt atent i seriós.
(EB)